El nebot de Wittgenstein és un llibre sobre l’amistat. Bernhard hi explica la relació que durant molts anys va establir amb Paul Wittgenstein, nebot del famós filòsof Ludwig Wittgenstein. El llibre el protagonitzen, doncs, la veu narradora, amb les seves digressions i marrades habituals, i Paul Wittgenstein, un personatge imprevisible, melòman empedreït i amb una visió del món tant ingènua com lúcida.
Bernhard sap que tota autobiografia és una selecció i no se n’amaga pas. Els episodis i escenes compartits amb Paul Wittgenstein se succeeixen al llarg d’una obra que, tot i mantenir el to càustic i desenganyat tan típic de Bernhard, mostra sovint una lluminositat i dosi d’optimisme poc habituals en l’autor austríac. Evidentment, a El nebot de Wittgenstein no hi manquen les bufetades a un estament polític i cultural austríac fútil, escleròtic i anestesiat (els lectors catalans no tindran gaire dificultats per trobar-hi equivalències ben properes).
És sabut que la prosa de Bernhard conté volgudament una musicalitat gairebé impossible de traslladar a un altre idioma. El nebot de Wittgenstein va ser traduït al català l’any 1985 per Josep Murgades i publicat per Empúries. Es tracta d’un llibre que tan sols es pot trobar en llibreries de vell. És per això que vam creure que, trenta anys després, n’era necessària una nova traducció. La vam encarregar a Raül Garrigasait, que va assumir el repte i que l’ha superat.
