A partir d´una conversa amb Jordi Llavina en la qual s´invocava la proximitat del centenari de Joan Vinyoli (1914-2014), Josep Piera va iniciar una prolongada indagació sobre la seua relació amb el poeta: la correspondencia, els llibres de Vinyoli i els fragments d´una conversa intermitent que van mantenir entre 1978 i 1981. Llavors Vinyoli tenia una seixantena llarga d´anys. Piera ara havia arribat a una edat semblant, la de la maduresa definitiva. La indagació s´estén al cicle vital complet de Vinyoli: l´obra, la relació amb la crítica i el reconeixement literari del seu temps. A contrallum apareix l´evolució poètica i humana de Piera, la seua manera de llegir i interpretar Vinyoli i, al capdavall, del conjunt de la poesia catalana de les darreres dècades. Es tracta d´un exercici de comprensió «de poeta a poeta» d´una profunditat i sensibilitat extraordinàries.
