«Des que el vaig llegir, ja fa una vintena d’anys, aquest escrit no ha deixat de perseguir-me, de fascinar-me, d’intrigar-me, d’emocionar-me. L’he llegit, i rellegit, i tornat a llegir, desenes de vegades, amb la sensació —o la il·lusió—, cada vegada que el llegia, que hi descobria aspectes nous, que em capbussava més endins en la infinita espessor del text, que per fi entenia allò que, poc abans, semblava encara hermètic i opac. [...] Però, sobretot, la lectura de les Tesis ha esfondrat les meves certeses, ha trasbalsat les meves hipòtesis, capgirat els meus dogmes (si més no, uns quants): en definitiva, m’ha obligat a reflexionar d’una altra manera sobre un seguit de qüestions fonamentals: el progrés, la religió, la història, la utopia, la política. Res no ha sortit indemne d’aquesta trobada cabdal.»
