El 1939, César Rodríguez era una jove promesa futbolística de dinou anys que va fitxar pel Barça perquè volia viure a prop del mar. Es va trobar una ciutat delmada i terroritzada per la guerra i la repressió que necessitava alegries amb urgència, ni que fossin esportives. Amb el temps, el Perruques va esdevenir un dels millors jugadors de la història del FC Barcelona, tot i que ara només se´l recorda per haver sigut membre de la davantera llegendària dels anys cinquanta que va cantar Joan Manuel Serrat: Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón. Però va ser molt més. Va ser el responsable màxim del ressorgiment blaugrana a la dècada dels quaranta i un culer tan aferrissat que solia dir que sempre tornaria al Barça encara que fos de conserge.
