La filòsofa María Zambrano i l’Araceli, germana i companya vital, mantenen en aquesta novel·la epistolar una relació que fa aflorar la seva memòria: la infantesa i la primera joventut plenes de promeses, alguns amors i molts desamors, l’efervescència del Madrid republicà i l’horror de la guerra que els va destruir els somnis, el dur periple per Europa i el Carib, la noblesa i la mesquinesa de la vocació filosòfica… A través de les experiències i les idees que transmeten les seves paraules, robades a la intimitat, ens fan còmplices dels esforços valents i sincers per explicar-se i per entendre’s. Són unes cartes amb una gran dimensió personal i literària que defineixen i fan créixer dos personatges amb molta força i alhora vulnerables.
