Coca, farlopa, perico, merca, Fariña. . . Galícia no havia comercialitzat mai cap producte amb tant èxit. Tot i que ara sembli un malson llunyà, durant els anys noranta el 80% de la cocaïna entrava a Europa per les costes gallegues. A part d´una situació geogràfica privilegiada, Galícia disposava de tots els ingredients necessaris per convertir-se en una «nova Sicília»: endarreriment econòmic, una centenària tradició de contraban per terra, mar i ria, i un clima d´admiració i tolerància envers una cultura delictiva heretada de l´època dels «inofensius» i «benefactors» capos del tabac. Els clans, poderosos i hermètics, van créixer en un ambient d´impunitat que es va afermar gràcies a la desídia (si no complicitat) de la classe política i de les forces de seguretat.
