A priori el Concili Vaticà II i «Nosaltres, els valencians» de Joan Fuster no tenen res en comú, però a la revista Saó conflueixen aliances insospitades. Escrita íntegrament en català, Saó va ser fundada en 1976 per un grup de cristians progressistes valencianistes influïts per l oberturisme del concili que va facilitar el camí a l ús de les llengües vernacles en la litúrgia, als quals s uniren intel lectuals i periodistes nacionalistes –agnòstics i d esquerres– imbuïts per les idees de Fuster sobre la identitat valenciana. El xoc identitari de la societat valenciana durant la Transició, amb el consegüent ascens del blaverisme, féu convergir catòlics i no creients. Aquest llibre s endinsa en els orígens de Saó i la seua lluita, en anys convulsos, per aconseguir una autèntica Església valenciana i la normalització cultural i lingüística del poble valencià.
