La vida, per sobre de tantes coses, acaba manant sempre. I és aquesta la idea que sobrevola en cada un dels cinc relats, autèntiques nouvelles, d’aquest llibre. Una pèrdua que fa molt de mal, enmig d´una guerra, a causa d’una altra guerra que potser no és la mateixa i és més íntima. Persones que es busquen, es mouen i al final es troben, en un moviment que és sobretot vertical. Jardins i textos perduts que s´ofereixen a qui els vulgui treballar. Una dona que posa els seus pensaments al forn per veure si s’acaben convertint en alguna cosa que es pugui menjar i que al final. . . Un reconeixement personal que obre les portes del futur enmig del bosc.
