JOAN BROSSA (AUT.), GLÓRIA BORDONS (ED.)
El present volum agrupa nou peces de les modalitats esceniques amb que Joan Brossa construia l´altre peu del teatre catala. D´aquestes nou, només dues se cenyeixen a una sola especialitat (titelles): les altres set combinen aleatoriament circ, music-hall, il.lusionisme, dansa, fregolisme, commedia dell´arte, ombres xineses. . . Brossa hi traspassa i retraspassa constantment les fronteres entre les arts i els generes, una opció de dramatúrgia plural que va defensar amb coherencia i fermesa en tota la poesia escenica, des del primer guió (El cop desert, 1944, publicat ara per primer cop) fins a l´últim que li coneixem (Poemancia, 1996). Al llarg de tots aquests anys va mantenir la primigenia intencionalitat dramatica i va concebre l´escena com a espai metaforic de la vida. El 1944 va escriure El gran Fracaroli demanant al protagonista un conjunt d´habilitats que només hauria pogut acomplir Leopoldo Fregoli. L´obra encara no s´ha dut mai a escena, pero quan, molts anys més tard, Brossa va coneixer el transformista Arturo Brachetti, va comprendre que no s´havia equivocat. Com tampoc no es va equivocar escrivint per a Jesús Julve ´Hausson´ les tres peces publicades en aquest volum: i el més prolix dels nostres dramaturgs han fressat camins per a l´il.lusionisme contemporani. Circ i pallassos adopten dimensions noves i insospitades en la poesia escenica brossiana. El poeta sintonitzava amb el circ en allo essencial: la veritat nua i poderosa d´un espectacle . La seva connexió emotiva i conceptual amb les arts de la pista és d´una logica inqüestionable i d´uns resultats tothora sorprenents. Basta llegir els guions de Quiriquibú i Pantomima 94 publicats en aquest volum.
