Sol de Lluna ple´ s´aparta del cànon de la poesia catalana contemporània, el qual potser no sap com escoltar veus difícils d´etiquetar. Si la primera paraula que publica un poeta és la definitiva, la de´n Víctor Obiols és: ´desesperadament´. De l´enlluernament de la descoberta a la constatació del temps tossut: passa la vida, però queden els anys, O potser és a l´inrevés? Allò que és rellevant també és efímer.
