Agost del 1950. En Miquel i la Patro es disposen a gaudir d'un dia de platja magnífic. Però tot es complica quan la Patro desapareix sense motiu i en Miquel rep una nota molt explícita: si en tres dies no resol un cas que va deixar pendent l'any 1938, la Patro morirà. Des d'aquell instant, contrarellotge, en una Barcelona colpejada per la canícula estival, en Miquel haurà d'afrontar un cop més els fantasmes del passat. El cas, que no va tancar a causa d'una malaltia sobtada, i que va resoldre amb presses un altre inspector causant d'aquesta manera la mort d'un innocent, es remunta als cruels bombardejos del març del 1938 sobre la ciutat de Barcelona. Uns bombardejos que, després dels de Guernica, van ser els més sanguinaris i salvatges de la guerra. La bomba que va fer esclatar la cantonada de la Gran Via amb el carrer de Balmes és el detonant de la història. Allí va aparèixer el cadàver d'un soldat que no va morir per causa de l'explosió, sinó que va ser assassinat. Qui ho va fer? Per què? A més a més, en plena investigació en Mascarell descobrirà una cosa que li canviarà la vida. Una cosa que afecta la Patro. Una cosa que el farà suar tant com la calor, o potser més. Tres dies d'agost torna a mostrar-nos l'obscuritat de l'Espanya de la postguerra, i també ens fa reviure el dolor d'aquells bombardejos que, el març del 1938, van arrasar la població civil i van marcar el camí de la derrota. Com ja és habitual, la recreació de l'època és tan rigorosa com ja ho va ser a Quatre dies de gener, Set dies de juliol, Cinc dies d'octubre, Dos dies de maig, Sis dies de desembre i Nou dies d'abril.
