El paisatgisme en l’obra narrativa de Maria Àngels Anglada prové d’una tradició literària pròpia que, com Verdaguer, se sap incardinar en els catàlegs retòrics de la tradició clàssica més codificada. Els entorns en què els personatges es desenvolupen no són mai neutrals, recullen ressonàncies i ecos i exploren els sentits més simbòlics de l’existència humana.
