«L´any del Senyor 985, trigèsim primer del regnat de Lotari, rei dels francs, els exèrcits sarraïns van avançar i van arribar fins a Barcelona. Devastant tota la terra, van prendre la ciutat, la van despoblar i incendiar. Tot el que s´havia guardat en el seu interior es va cremar, i el que va escapar al desastre s´ho van emportar els assaltants.» Tot això va passar el dia que Barcelona va morir. . . Ipso die quando Barchinona interiit. . . El visir Almansur avança amb quaranta mil homes, decidit a saquejar la ciutat de Barcelona, la capital del comtat més poderós del sud dels Pirineus. L´experimentat comte Borrell, el jove vescomte Udalard, la seva esposa Riquilda, la sàvia vescomtessa vídua Geriberga, l´intel·ligent ardiaca Arnulf i el criat Gondemarus, entre molts altres, es disposen a defensar la ciutat. Però potser la desgràcia que s´apropa a les muralles és només una prova que l´Anticrist està a punt de desencadenar tota la seva fúria sobre els habitants de Barcelona, com ja ho ha fet a Roma i en altres regnes de la cristiandat.
