JARDÍ ARDENT

Entre parterres i sota les pèrgoles, el caminant passeja per aquest Jardí ardent i, a l’ombra dels salzes i les acàcies, reflexiona sobre els jardins de l’home i sobre l’art i la raó. En aquest jardí res és superflu, no hi ha cap concessió a l’ambigüitat ni a les veritats absolutes. Només hi trobarem una recerca obstinada de la bellesa que s’oculta entre les flors i els esbarzers. En els versos del Jardí ardent no hi ha cap arravatament ni cessió romàntica, tot al contrari, hi ha un exercici de racionalitat extrema, i d’això en prenem consciència quan el passejant del jardí afirma que “la natura no persegueix cap objectiu i no té cap finalitat. La naturalesa no és sàvia ni és resö.