Som vulnerables i res no ens pot protegir del tot del sofriment inherent a la condició humana. Joan-Carles Mèlich defuig la metafísica i s'endinsa en la filosofia literària per explorar la dimensió ètica de la nostra vida amb els altres, la qual es manifesta en les demandes compartides, la cura mútua, el sentiment de vergonya, el perdó i el reconeixement que donen sentit als límits de la nostra existència.